y llega esta....

Carta del dia (AVUI)

Res contra l'Espanyol

Ahir em va venir a trobar un soci de l'Espanyol, del qual em temo que no vaig retenir el nom, per dir-me que estava molt dolgut amb el meu article a l'AVUI del diumenge 18 d'abril. Es va presentar a pit descobert, assegurant que no era partidari de fer anònims ni insultar a través de la xarxa. Li ho vaig agrair.

Em vaig disculpar davant aquest home valent, com ho faig ara davant tota la bona gent perica, per si he ofès o ferit els seus sentiments. I reitero allò que li vaig dir a ell en persona; la lectura que faig jo del meu article és exactament oposada a la que han fet alguns mitjans i persones. Jo vaig usar la ironia, escrivint ben bé el contrari del que pretenia comunicar; i la hipèrbole o exageració, dient-la tan grossa que -pensava- ningú no se la creuria de debò. Animo tots els simpatitzants de l'Espanyol que llegeixin amb atenció, i veuran de seguida que el meu missatge de fons és que l'Espanyol és catalaníssim, amb un nom fruit de la contradicció històrica, i que hauria de ser el primer club interessat a apostar per les més altes llibertats del nostre país.

És evident que aquest missatge no va arribar a tothom, segurament perquè no vaig calcular el sentit de l'humor. Em sap greu i convido la bona gent a llegir-me més sovint per comprovar que no tinc res concret en contra de l'Espanyol, ja que sempre utilitzo el mateix to -també amb el Barça, per exemple, el 31 de maig passat-. Considero que la ironia és un dels millors invents a la vida, i dels que més ajuden a sobreviure. Però cal ser molt hàbil, ho admeto.

Alfred Bosch

Barcelona