Tenim l'antídot per Francesc Via

(Me he permitido publicar este articulo de Francesc Via (Director de Pericos On Line), que refleja muy acertadamente una realidad social).
*******************************************************************************
Tenim l'antídot
per Francesc Via

19/04/2010

Hem trobat l'antídot, la vacuna. No esperis que ningú ens atorgui cap mèrit ni que s'esmerci molta més tinta per lloar el que es va aconseguir dissabte. Ara toca parlar sobre l'autocar. Tots els plànols de l'interior de l'autocar que vas veure ahir son plànols que li han robat a la nostra gesta. Que bé els ha anat aquesta esplèndida cortina de fum que els ha prestat el volcà de nom que promet una luxació del paladar. Però tant és, si no hagués estat el volcà, hauria estat la suposada violència. O l'anti-futbol, aquesta curiosa etiqueta de denominació d'orígen que imparteix darrerament Xavi Hernàndez, un jugador de joc tan immens com la seva rancúnia. Et fots, Xavi, et fots. Us foteu tots els que vau passejar les vostres cares llargues per la zona mixta de dissabte a la nit: la passarel·la de la impotència. Ho va dir el meu company Adrià: veure-us la cara paga el preu del carnet. No vau poder amb nosaltres. Un any mes.

L'autocar, el volcà i les vostres ànsies de passar pàgina ens evitarà haver de passar vergonya aliena llegint algun article o algun comentari, però ens haurem de sentir allò de "mira com sou que celebreu un simple empat". Be, en primer lloc, evidentment ens agradaria celebrar més una victòria, victòria que subratllem-ho, només nosaltres vam estar en disposició d'aconseguir durant el partit. És un petit detall que no ha passar desapercebut: no vau poder guanyar mai i us vau defensar de la millor manera que sabeu, tenint la pilota. En segon lloc, lo de dissabte no és tan sols un empat. I compte, perquè un empat no és poca cosa. Si el Madrid hagués aconseguit un empat com aquest fa 10 dies a hores d'ara seria líder amb una renda més amplia que la del Barça. Però no. No és un empat. No és un simple punt. És una declaració d'independéncia. És el tio que es planta davant dels tancs de Tiananmen. És un 'no pasarán'. És un botí d'orgull, una petita peça d'or que afegir a aquest tresor de sentiment que com ja us van dir per escrit l'altre dia, mai el podreu comprar. Mai.

I no ens equivoquem: l'antídot no és la olla a pressió que fou Cornellà, ni els metres de pell que van deixar-se els nostres a la gespa de l'estadi. Amb aixó per si sol no n'hi ha prou. Algun dia vindreu i ens guanyareu. Ho sabem. No. L'antídot és la humilitat. La humilitat real. No aquesta impostura amb que Guardiola ens obsequia a cada roda de premsa i que fa babejar per igual a articulistes i als poders fàctics catalans. Aquest truc li ha funcionat al Català de l'any, fins al punt que ha fet creure al seu vestidor de multimilionaris que era el que mancava per guanyar a un altre vestidor de multimilionaris. Superioritat moral. És cert i els ha funcionat. Però quan veniu a Cornellà, ja no us ho creieu, ja no funciona. La vostra fatxenderia històrica no la podeu amagar. Us surt la prepotència pels porus, torneu a ser el Barça de sempre. L'elit contra la púrria. L'excel·lència contra l'extrarradi. ¿És això el que pretens dir, Laporta amb "metropolità"?. Si,som metropolitans. Som humils. Perquè l'antídot és la humilitat. La humilitat que suposa reconèixer la nostra inferioritat futbolística, no com un complexe, sinó com un esperó, com un punt de partida. Tu tens un Ferrari i jo un GTI tunejat, però et faré suar. Et ficaré el morro, apuraré els avançaments de manera suïcida, al límit de la sanció. I en les curvas, ja saps que soc clarament superior. Em deixaré la pell. Em deixaré l'alé i quan ja no em resti aire als pulmons la meva gent me'n deixarà. Guanyi o perdi.

Tenim l'antídot. I si som llestos haurem trobat també moltes més coses. La clau de volta per edificar la llegenda d'un estadi infranquejable, inassequible, infernal. Però també una filosofia, un veritable model. Humilitat, unitat, entrega, sacrifici, coratge, il·lusió i molt més. El primer equip de l'Espanyol va deixar escrit sobre la gespa del seu estadi, ma a ma amb la seva afició, un seguit de valors que son el manual corporatiu de la entitat pel segle XXI. El full de ruta. Només cal seguir-lo i no apartar-se ni un milímetre. Ara ja sabem el que volem ser quan siguem grans. Fem-nos grans.