miércoles, 31 de octubre de 2007

Tant se val d'on venim?

Me he permitido traer a esta pagina un excelente artículo de F.VIA (Pericos on line) que a muchos de ustedes les sorprenderá, porque igual viviendo el día a día no son conscientes de esta dura realidad...dice así:

Tant se val d'on venim...per Francesc Via (31/10/2007) en"Pericosonline"

Ahir va ser un dia per la vergonya. Pròpia, com a catalans en un país que ha perdut el completament el nord, però especialment aliena: la que provocava per exemple la perplexitat d'alguns tertulians radiofònics -tots culers, clar, quina pregunta!- que no s'avenien de l'escàndol que estava muntant l'Espanyol perquè no hi sortia en un dvd. No és això, però no ho entenen. Han arribat tan lluny que ja no ho entenen. La correcció política s'imposava i edulcorava tots els arguments, i pocs es van atrevir a dir obertament el que pensen: que en el fons el que diu el dvd està be i és normal. És normal que un país s'expliqui a través d'un club de futbol. Que un país sigui un brasiler. És normal que tots els nens es sàpiguen l'himne del Barça per ciència infusa -un tertulià digué que ell no li ha ensenyat a les seves filles: no cal, ja li ho ha ensenyat el mestre, burro!- . És normal que en un camp de futbol jugui el Barça contra el Barça. Que juguin amb material oficial del Barça -la aturada del nen permet llegir perfectament el codi de barres de la pilota-. Tot això és normal. I si no ho és ja farem que ho sigui: et normalitzarem. Llàstima que els fatxes de sempre s'han queixat, i ara ho tindrem que canviar. Quina ràbia.
Si no fos tan greu, seria fins i tot graciós que un dvd que parla de la diversitat fos tan sectari. O que es tituli "a la Catalunya real" quan a la política catalana hi ha força costum a modelar una realitat paral•lela al gust de qui mana. Convergència ho va fer durant 23 anys, molt mes subtilment -els sobrava temps- com una gota malaia, però el tripartit ha donat peu a episodis molt mes grotescos. Amb el PSC tapant esquerdes i esvorancs i debatent-se entre ser un partit o una sucursal, el material ideològic i doctrinal queda per Esquerra, ja que Iniciativa -ho diu un ex-votant d'Iniciativa- en aquests casos només s'hi preocupa de que surti un moro i si potser reciclant. I insisteixo, si no fos tan seriós tot el que va passar ahir seria divertit, ja que és una metàfora molt cínica i molt bèstia del que passa a nivell global. Catalunya te els mateixos problemes que l'Espanyol: que els immigrants no se la creuen i prefereixen fer-se socis del club mes gran, Espanya.
L'immigrant quan aterra te dues prioritats: buscar un sostre i alguna cosa per omplir la panxa. La tercera és prosperar mínimament. Aquestes tres coses poden fer-se gairebé sense entendre ni com és ni com funciona el lloc on vius, un entorn que normalment és hostil i on mani qui mani mai serà un dels teus. Alguns dels que arriben a superar aquest estadi primerenc se'n adonen que aquí hi ha dues llengües i una certa esquizofrènia nacional. L'instint de supervivència fa que molts triïn el camí fàcil: si n'han d'aprendre una, primer trien el castellà, que agradi o no es la més parlada a les zones urbanes. Potser fins i tot, aquesta llengua, ja la portaven a la maleta quan van arribar, i inclús alguns arriben a generar anticossos amb el fet d'aprendre català: els fa nosa, els distreu de les tres prioritats bàsiques abans descrites. Aquesta es la realitat amb la que treballen diàriament els polítics intentant resoldre l'impossible trencaclosques de la ‘reconstrucciò nacional' ple de peces que no encaixen. Però els nostres polítics son com aquell nen que com no sap resoldre el cub de Rubik i fa trampa i arrenca les enganxines per posar tots els colors com li convenen. I desprès el mostra orgullós i creient-se la pròpia mentida diu en veu alta: "veieu, la realitat es això".
Costa molt que els immigrants es facin catalans. Primer, perquè el que volen es tenir papers, un passaport que normalment diu "España". Desprès perquè no volen: quan hom emigra de la seva terra, no renuncia a la seva identitat sinó que normalment s'hi torna exacerbada i folklòricament patriota, especialment quan viu en comunitats aïllades -eufemisme per no dir ‘ghettos'- . No cal parlar de Latin Kings sinò donar una ullada a alguns bars de l'extrarradi de Barcelona, que semblen un túnel espai temporal amb la feria de Utrera. I aquí ve la idea central del dvd, la que ahir ningú va gosar a dir ahir en veu alta: com és molt difícil fer-los catalans els farem culers. Això de Gaudí és difícil i Pau Casals un impossible, però lo de Ronaldinho fins i tot un magrebí mort de gana ho pot entendre. Amb la pell blaugrana per sobre no se't notarà tant que ets moreno, xato. Si va funcionar als 50 i 60 perquè no ha de tornar a funcionar ara?. És el primer pas d'una uniformització necessària -estem reconstruint la nació, don't forget it- en la qual el Barça és la única eina possible en la recreació de la nova identitat neocatalalana, donat que es força improbable que els equatorians abandonin la salsa per la sardana.
I nosaltres, dirà vostè? Doncs no servim, som una nosa. Del dia d'ahir qui ha de prendre nota especialment és el Departament d'Expansió. No cal anar esmerçar un euro mes en anar a captar un mercat que mai serà nostre. A tot immigrant que vegi el dvd, -l'arreglin o no, tant és- li quedarà clar que ha de fer per integrar-se, i si no el veu és igual, aquesta idea ja està completament instal•lada en la societat. És una batalla perduda on nosaltres simplement no hi comptem. No és facin mala sang. Si algun immigrant se'n assabenta casualment que existim, difícilment ens triarà, no sigui que li passi com a nosaltres, que 107 anys desprès encara hem de reivindicar que som del lloc on hem nascut.

...y añado ¿tan dificil es entenderlo?.

1 comentario:

tanned dijo...

Se trata de formar imbéciles ... de pequeñitos antes de que sepan hablar les enseñamos el himno del Gran Hermano, un poco más adelante les decimos que en los siglos de historia del pais lo más destacable es un millonario brasileño que lleva 4 años aquí dándole a la pelota ... un poco más adelante los ponemos delante de la tele ... no es complicado: el resultado son imbéciles que no ven donde está la polémica, ¿cómo van a verla?. Lo más espectacular de este maquiavélico plan es que no sólo no tienen conciencia de ser imbéciles sino que se consideran todo lo contrario ... comparan Barcelona con Londres (jajajaja), despotrican del centralismo de Madrid (jajajaja), etc, etc ....