Les Bessones i la mare que les vas parir

Les Bessones i la mare que les va parir, es un excelente artículo escrito por
(Francesc Via_30/10/2007) que no podía dejar pasar sin incorporarlo a este blog.
Es tanta la gravedad de lo ocurrido, que no voy a quitar , ni poner coma...lean y juzguen ustedes mismos.

Com soc chauvinista de mena, us dirè que penso aquest pedaç de terra on he nascut i visc és el melic del mon. El meu pais tan petit, que deia en Llach que no és el meu poeta. I un que és profundament gilipolles va i s'emociona. Però també, de vegades desperto en un lloc sinistre, fàbrica d'essers lobotomitzats. Cuadrícula dissenyada en el laboratori goebelià. I llavors no, llavors com deia en Raimon, que tampoc és el meu poeta, sento que no soc d'eixe mon.
Heus ací un dia d'aquests darrers, quan t'arriba la flaire d'aquest rot indigne,en la veu de les Tres Bessones. Per cert, quina conyàs les Bessones. Roser Capdevila es la continuadora del malsòn que fou Pilarin Bayés pels nens de la meva generació.
Que Catalunya és el Barça ja ho sabíem i ho tenim assumidíssim. Clar que si, i aquí regna un paio que un dia es queda en calçotets a l'aeroport, l'altre agafa periodistes pel coll i al següent igual apareix remullant-se el cul a Canaletes. Tot un referent moral, el Pericles català. Però ara resulta, a mes, que Catalunya és un brasiler necessitat d'ortodòncia que una nit si i l'altre també es passa per la pedra mig Castefa. I saps que et dic, que tenen raó. Potser aquest vídeo que pagaràs tu de la teva butxaca, i que veuran els teus nens a l'escola, ho vulguin o no, és una metáfora d'aquesta Catalunya que ens ha tocat viure. Una Catalunya que com el brasiler, perd musculatura i cada dia corre menys i fa menys gràcia. Una Catalunya que arriba tard a totes les jugades i que sembla ressignada a viure de glòries passades. Una Catalunya de la que ja nomès en queden gestos i ganyotes que cada cop son mes forçades. Una Catalunya de símbols buits, de molt soroll i ben poquetes nous. Una Catalunya que ja no sap ni vol ser líder ni és cap referent. Una Catalunya amb sacsons i sobrepès. Una Catalunya de focs d'artifici, aparador de disseny i telaranyes a la rebotiga. Potser si, potser si que les punyeteres Bessones tenen raò i darrera aquesta manipulació tan barroera no hi ha un miserable o un fill de pu**, tal i com podria semblar a primera vista, sinò una ment lúcida i conscienciada que ens vol enviar un retrat del que és avui dia Catalunya: una estrella que ja no brilla i que és en plena decadència.
Perico, ressigna't: ets un estranger a la teva pròpia terra. Nomès ens queda ressar perque a la bruixa Avorrida li sobrevingui un rampell de vergonya i posi en solfa a aquestes tres nenes malparides i maleducades que estan demanant a crits una bona hòstia. Ara que la culpa com sempre, la tenen els pares...de la pàtria. La república blaugrana és en marxa. Descordin-se els cinturons que l'espectacle no ha fet mes que començar.