domingo, 30 de octubre de 2011

'El club s´ha posicionat per les queixes de molts pares i socis'




Collet: 'El club s´ha posicionat per les queixes de molts pares i socis'


29/10/2011 (POL)
El conseller delegat de l´Espanyol demana que es respecti la pluralitat de sentiments esportius que hi ha a Catalunya: 'Que ells disfrutin els seus títols, però que no ens els facin patir a la resta'


Redacció, 13:30 h. El conseller delegat del RCD Espanyol, Joan Collet, ha parlat pels mitjans del club per abordar diferents temes d´actualitat al voltant del club. Oportunitat que ha aprofitat per reiterar la postura oficial de l´entitat davant el seguit de denúncies que fent servir diferents canals estan sortint a la llum pública pel que fa a la situació que es viu a algunes escoles catalanes. Collet ha afirmat que "el nostre és un posicionament de denúncia i de reivindicació del nostre paper com a club a Catalunya; si hem sortit és perquè s´han donat al llarg dels últims temps tota una sèrie de casos casos molt tristos que no fan realitat allò del què ens enorgullim, la pluralitat de la nostra terra; en el terreny del futbol aquí, a Catalunya, no està passant. És cert que ha succeit un fet determinat a una escola, però venim denunciant això des de fa molt de temps, tenim moltes queixes de pares i socis que ens expliquen el que està passant a moltes escoles de Catalunya, i és la gota que ha fet vessar el got".

Defensa de la pluralitat

Collet ha afegit sobre aquest tema que "el que podem fer ho estem fent, ho estem denunciant; qui podria fer alguna cosa és la Conselleria d´Ensenyament, en el sentit de donar algunes directrius per tal que aquestes coses no passin. A Catalunya hi ha molts clubs esportius i molts sentiments i no pot ser que només es parli d´un club. Entenem que és la majoria de la població i estan aconseguint molts títols; que ho disfrutin, però que no ho facin disfrutar o patir a la resta".

No és cap mentida

El conseller delegat ha insistit en que hi han proves d´aquesta situació de greuge, fent esment a una de les escoles que va batejar amb el nom de Classe del Barça una de les seves aules: "S´ha anat a diferents mitjans de comunicació dient que és mentida i no ho és, tenim les captures de la seva pàgina web, tot i que es va treure de seguida. Els catalans estem orgullosos de moltes coses que estan passant a Catalunya, però coses com aquesta ens fan retrocedir".

Una entitat forta

El conseller delegat també ha comentat com veu la situació de l´entitat, ara que ha fet el seu 111è aniversari: "Som dels clubs més antics i més històrics, fundadors de la Lliga des de 1929. Veiem el passat amb molt d´orgull, i el que és important és que veiem el futur social, esportiu i econòmic amb molta il·lusió. Costa treure el cap perquè hi ha un altre club a la ciutat que és molt gran; hem viscut des de l´escola en minoria però això ens fa forts. Una cosa que ens enorgulleix és que som un club de sang, de tradició familiar, el ser socis moltes vegades ve d´avis a néts, no debades el nostre lema és ‘La força d´un sentiment'".

miércoles, 26 de octubre de 2011

Arriba a escola la 'Classe del Barça' ...?

La denúncia. Arriba a escola la 'Classe del Barça'

26/10/2011 POL)

Un col·legi bateja així una de les aules destinades a infants de 4 anys, i programa al llarg de l´any tota una sèrie d´activitats destinades a conèixer diferents aspectes d´aquest club


Redacció, 8:00 h. Durant els més de 7 anys de vida del nostre portal hem hagut de fer esment a diferents mostres del que al seu dia va definir-se com a nacionalbarcelonisme, una malaltia de la qual no es poden deslliurar ni tan sols els més petits. I és que un dels nostres internautes ens fa arribar la denúncia del que està succeïnt a un col·legi d´una localitat barcelonina; en aquest centre escolar han decidit batejar una classe de nanos de 4 anys amb un nom singular, però han optat no per seguir la tradició i anomenar-la com a classe dels dofins, dels taurons, dels tigres, dels ratolins... sinó que han decidit posar-li "Classe del Barça". En aquesta classe, al llarg del l´any, s´estudiaran diferents aspectes relacionats amb el club barcelonista, com ara la seva història, el seu himne, i es demanarà els nens portar elements distintius del club blaugrana. Segons se´ns explica, ja hi ha un seguit de pares que han protestat davant aquesta decisió i fins i tot s´estan recollint signatures per tal d´evitar aquest adoctrinament indiscriminat als més petits.

SENSE COMENTARIS

viernes, 21 de octubre de 2011

Seis décadas de sangre y terror; por Carmen GURRUCHAGA

por su notable interes, les dejo con el texto publicado en "LA RAZON" que en una fecha como esta, me parece muy adecuado y ¡GORA LA PAZ!!!!!
************************************************************************************
Seis décadas de sangre y terror; por Carmen GURRUCHAGA


ETA surge a finales de los años 50 y la integra un grupo procedente de las juventudes del PNV, insatisfecho por la escasa belicosidad que sus mayores mostraban contra el franquismo.

Durante una década, sus acciones no contemplaban la utilización de la violencia y se limitaban a colocar ikurriñas en lo alto de un monte, en la torre de una iglesia... Una de sus «hazañas» más espectaculares sucedió un verano en San Sebastián, con Franco en el palacio de Aiete (el que sirvió el lunes para la pantomima de la conferencia) y su barco, el Azor, anclado en la bahía de La Concha. Durante la noche, unos etarras rodearon el buque de capas de madera flotando sobre el agua, pintadas con consignas a favor de la libertad de Euskadi.

Diez años más tarde, la organización terrorista empieza a pensar en usar la violencia y planea el asesinato de Melitón Manzanas, comisario de Irún con fama de torturador. Cuando la banda ya había tomado formalmente semejante determinación, uno de los dirigentes de la banda, Xabi Etxebarrieta se topa casualmente en Tolosa, a la altura del caserío Benta Haundi con el guardia civil Pardinas. El etarra temía que en caso de ser detenido «cantara» y se descubriera el atentado planeado, por lo que dispara y asesina al agente. Éste fue el primer asesinato de ETA. Meses más tarde, en agosto, lleva a cabo el atentado contra el comisario Manzanas, en lo que supuso el primer atentado planificado. Quienes intervinieron en el mismo se conjuraron para no confesar quién había sido el autor material. Ocho años antes, en 1960, muere Begoña Urroz, un bebé de 22 meses cuyo asesinato nunca ha reconocido la banda. Durante esos años, ETA contaba con el favor de gran parte de la sociedad que aplaudía sus acciones con el asesinato de Carrero Blanco en diciembre de 1973.

Impuesto revolucionario
En esos años nace el llamado impuesto revolucionario, ideado por Juan José Etxabe, ante la negativa de los empresarios vascos a colaborar económicamente y de forma voluntaria con la banda. En 1974 se produce una escisión y la banda se divide en ETA político-militar, los más izquierdosos, politizados y más salvajes, y en ETA militar, más nacionalistas e independentistas. Los atentados más graves, como el de la calle Correo, en Madrid, pertenecen a los «polimilis».

En 1975 muere Franco y se produce la llamada Transición de la dictadura a la democracia. Tiene lugar una amnistía en la que durante un día no hubo ningún etarra en las cárceles españolas; también tuvo lugar una negociación con el Gobierno de la UCD y Rosón como ministro del Interior con el resultado de que en 1981 un sector de ETA político-militar anunció públicamente, en un frontón de Biarritz, el abandono definitivo de las armas. Quienes no estuvieron de acuerdo con esa decisión, los mas sanguinarios, se incorporaron a ETA militar, y la década de los años 80 fue la mas dura con 100 asesinatos por año. Francia, que había sido el santuario de los etarras, empezó a colaborar débilmente con España en 1985, cuando por primera vez detuvo a la cúpula. Un año antes, los aparatos del Estado habían organizado los GAL para asesinar a miembros de ETA en territorio francés. Este grupo terrorista legitimó a ETA ante su gente, pero también logró que Francia colaborara a cambio de que los GAL dejaran de actuar en territorio francés. El Gobierno galo expulsa de su territorio a la mayor parte de los dirigentes de la banda y entrega a España a otros muchos, rescatando una ley de la época del nazismo. En la década de los 90 ETA mantiene una lucha interna y finalmente ganan los duros que, casualmente, son los «polimilis» que en 1981 no quisieron abandonar la actividad terrorista y que son los que ahora han propiciado el proceso con Zapatero: «Josu Ternera», Otegi, Diez Usabiaga, Mujica Garmendia... Estos tipos deciden ampliar los objetivos de la banda, «socializan el sufrimiento» en sus propios términos y políticos, periodistas, intelectuales... es decir, toda la sociedad pasa a ser su posible víctima.

Es entonces cuando asesinan a Gregorio Ordóñez y Miguel Ángel Blanco, secuestran a Ortega Lara y decenas de miles de vascos se ven obligados a abandonar su tierra. La historia mas reciente es de sobra conocida. En 2004 el Gobierno de Zapatero inicia una negociación que tiene su punto culminante en el encuentro internacional del lunes en San Sebastián y el comunicado de ayer de la banda en el que vuelve a pedir una negociación con el Gobierno. Sus exigencias hasta la fecha han sido la reunificación con Navarra, el derecho de autodeterminación y la vuelta a casa de presos y exiliados.

Carmen GURRUCHAGA